3, 5- dicloropyridineés un compost orgànic amb la fórmula molecular C5H3Cl2n. Té un anell de cinc membres en la seva estructura molecular, on es substitueixen dos àtoms de clor a les posicions 5 i 3. És un líquid incolor a groc clar. A causa de la presència de grups substituïts per clor, té una certa polaritat, però la seva polaritat és menor en comparació amb altres compostos orgànics substituïts per clor. És inflamable i es pot encendre en flames obertes o condicions de temperatura alta. Té una alta activitat química i propietats fàcils d’operar i s’utilitza sovint com a reactiu de laboratori, com ara un dissolvent, un catalitzador i un intermedi. Com a síntesi orgànica intermèdia, s’utilitza àmpliament en la síntesi de pesticides, farmacèutics i altres compostos orgànics. Es pot utilitzar com a matèria primera important per sintetitzar diversos productes químics, com ara insecticides, glifosat, colorants, etc.
Fórmula química |
C5h3cl2n |
Massa exacta |
147 |
Pes molecular |
148 |
m/z |
147 (100.0%), 149 (63.9%), 151 (10.2%), 148 (5.4%), 150 (3.5%) |
Anàlisi elemental |
C, 40,58; H, 2.04; CL, 47,91; N, 9.47 |
|
|
3, 5- dicloropyridineés un compost orgànic d’ús comú amb diversos usos.
3 5- La dicloropiridina, com un dels intermedis importants dels pesticides, s'utilitza àmpliament en la síntesi de diversos insecticides, herbicides i fungicides. Pot reaccionar amb altres compostos per formar productes químics amb activitat de pesticides per a la prevenció i el control de plagues, males herbes i patògens en els cultius. 3 5- La dicloropiridina pot millorar el rendiment i la qualitat dels cultius i reduir el seu impacte en el medi ambient.
2. Camp farmacèutic:
3 5- La dicloropiridina té un paper important en el desenvolupament de fàrmacs. Com a intermediari sintètic, ha estat implicat en la preparació de diversos fàrmacs. Per exemple, en la síntesi de certs medicaments anticancerígens i antibacterians, 3 5- dicloropiridina s’utilitza per construir marcs moleculars específics o introduir grups funcionals específics, dotant així els fàrmacs amb activitat i selectivitat.


3. Síntesi química:
3 5- La dicloropiridina és un intermedi de síntesi orgànica que es pot utilitzar per sintetitzar diversos compostos orgànics. Pot participar en reaccions d’esterificació, reaccions d’aromatització, reaccions de carbonilació, etc. A més, 3 5- dicloropiridina també es pot utilitzar com a catalitzador i té un paper catalític important en la síntesi orgànica.
4. Tints i pigments:
3 5- La dicloropiridina es pot utilitzar com a intermedi sintètic per a colorants i pigments. En reaccionar amb altres compostos, es poden sintetitzar colorants i pigments amb colors i propietats específiques. Aquests compostos s’utilitzen àmpliament en camps com ara tèxtils, impressió, recobriments i tintes.
5. Superfícies:
3 5- La dicloropiridina es pot utilitzar per sintetitzar els tensioactius. Els tensioactius s’utilitzen àmpliament en moltes indústries, com detergents, emulsionants, lubricants, etc. 3 5- La dicloropiridina pot reaccionar amb altres compostos per formar compostos amb una bona activitat superficial i propietats de dispersió.
6. Reactius de laboratori:
A causa de la seva activitat química i la seva facilitat de funcionament, 3 5- dicloropiridina s'utilitza sovint com a reactiu de laboratori. Per exemple, es pot utilitzar com a dissolvent, catalitzador i intermedi en reaccions de síntesi orgànica. S'utilitza àmpliament en laboratoris de síntesi orgànica per a la síntesi i la investigació de diversos compostos orgànics.
7. Altres aplicacions:
A més de les principals aplicacions esmentades anteriorment, 3 5- dicloropiridina també s'utilitza en altres camps. Per exemple, es pot utilitzar per preparar materials fotosensibles, materials electroquímics i polímers funcionals. A més, també s’aplica en indústries com recobriments, plàstics i cautxú per millorar el rendiment i les característiques del producte.

Quina d’aquestes alternatives pot incloure compostos heterocíclics del mateix tipus que el compost en qüestió
Quan cerqueu alternatives a compostos de dicloropiridina com ara3, 5- dicloropyridine, els compostos heterocíclics sovint es converteixen en opcions importants per la seva estructura i propietats úniques. A continuació, es mostren alguns compostos heterocíclics que poden servir de substituts i tenir una àmplia gamma d'aplicacions en diferents camps:
1. Compostos de Piridina
2, 3- dicloropyridine
Àrees d'aplicació: intermedis de pesticides utilitzats per a la síntesi d'insecticides altament eficaços com el clorfenapir.
Característiques del rendiment: té una activitat insecticida eficient i té un impacte mínim en el medi ambient.
2- cloropiridina
Àrees d’aplicació: pesticides, farmacèutics, colorants, etc.
Característiques del rendiment: té una àmplia gamma d’activitats biològiques i es pot utilitzar per sintetitzar diversos compostos amb activitat farmacològica.
4- cloropiridina
Àrees d’aplicació: pesticides, colorants, fragàncies, etc.
Característiques del rendiment: també té una àmplia gamma d'aplicacions i activitats biològiques.
2.quinolona compostos
Ciprofloxacina
Camp d’aplicació: Medicina, sobretot com un medicament antibacterià d’ampli espectre.
Característiques del rendiment: Té una forta activitat antibacteriana contra els bacteris Gram positius i gram negatius.
Levofloxacina
Camp d’aplicació: també s’utilitza en el camp farmacèutic com a medicament antibacterià.
Característiques del rendiment: té les característiques d’alta eficiència, baixa toxicitat, antibacterianes d’espectre ampli, etc.
3. Compostos d’Imidazol
Miconazol
Camp d’aplicació: Medicina, principalment utilitzada per al tractament antifúngic.
Característiques del rendiment: té una activitat antifúngica d’ampli espectre i una baixa irritació de la pell.
Metronidazol
Camp d’aplicació: Medicina, usada per al tractament de bacteris anaeròbics i Trichomonas.
Característiques del rendiment: també té una àmplia gamma d’activitats biològiques i efectes secundaris mínims.
4. Altres compostos heterocíclics
Compostos furan
Com Furantoin, utilitzat en el camp farmacèutic, especialment per al tractament de les infeccions del tracte urinari.
Característiques del rendiment: té una activitat farmacològica única i un fort efecte inhibidor sobre determinats bacteris.
Compostos de tiofè
Com ara l’àcid fòrmic de tiofè, es pot utilitzar en camps com pesticides i colorants.
Característiques del rendiment: té propietats químiques específiques i activitat biològica.
Compostos de pirimidina
La citosina és un dels components importants que formen l'ADN.
Característiques del rendiment: Té funcions fisiològiques importants en organismes vius i es pot utilitzar en camps com la medicina i les ciències biològiques.
Com seleccionar i utilitzar els contenidors d’emmagatzematge correctament quan emmagatzemeu aquest compost al laboratori?
- Trieu el tipus d’ampolla adequat: Les substàncies sòlides s’han d’emmagatzemar en ampolles de boca ampla, mentre que les substàncies líquides s’han d’emmagatzemar en ampolles de boca estreta. Per als reactius propensos a la descomposició o el deteriorament a la llum, com l’àcid nítric, el nitrat de plata, l’aigua de clor, etc., s’han d’emmagatzemar en ampolles marrons per evitar llum.
- Trieu el tap de l’ampolla adequat: per a solucions alcalines com la solució d’hidròxid de sodi, solució de carbonat de sodi, etc., no s’han d’utilitzar taps de vidre, però s’han d’utilitzar els taps de goma. Solucions oxidants d’Oxidització i dissolvents orgànics com l’àcid nítric, la solució de permanganat de potassi, gasolina, benzè, etc. No s’han d’utilitzar taps de goma, sinó que s’han d’utilitzar taps de vidre.
- Emmagatzematge segellat líquid de substàncies especials: Algunes substàncies requereixen emmagatzematge segellat líquid, com ara sodi emmagatzemat en querosè, fòsfor blanc emmagatzemat en aigua i brom líquid emmagatzemat en aigua.
- L’emmagatzematge segellat de substàncies reactives: substàncies propenses a reaccionar amb substàncies a l’aire han de ser segellades, com ara substàncies que reaccionen amb aigua (com CACL2, calç alcalí, etc.), substàncies que reaccionen amb CO2 (com NaOH, CA (OH) 2, etc.) i substàncies que reaccionen amb O2 (com FESO4, Na2SO3, etc.).
- Emmagatzematge de substàncies especials: l’àcid hidrofluòric (HF) pot reaccionar amb diòxid de silici i corroir vidre, de manera que s’ha d’emmagatzemar en ampolles de plàstic.
- Eviteu l’emmagatzematge de la llum: Alguns reactius químics que es descomponen fàcilment per la llum s’han d’emmagatzemar en ampolles de vidre marró i mantenir -se allunyats de la llum.
- La humitat i la prevenció de deteriorament: per a reactius químics propensos a l’absorció de la humitat, la deliquescència, la deshidratació, la meteorització o el deteriorament a causa de l’absorció de diòxid de carboni de l’aire, s’hauria d’utilitzar les boca de l’ampolla de reactiu segellada de parafina.
- Prevenció d’incendis i a prova de xoc: el laboratori ha d’estar equipat amb hidrants d’incendis i extintors d’escuma i assegurar la seguretat dels cables interiors per evitar incendis de curtcircuit causats per la fumigació de drogues. Per a substàncies explosives com el nitrat d’amoni, s’han d’emmagatzemar al soterrani per reduir el risc de vibració.
Diclopyr s’utilitza àmpliament en una varietat de cultius, inclosos, però sense limitar -se, l’ordi, el blat, la civada i altres cultius d’herba, així com el blat de moro, els espàrrecs, la remolatxa de sucre i altres.
Efecte de control de males herbes
- Control de males herbes de Broadleaf: Diclopyr té un efecte notable en les males herbes de flota ampla, com Thessle, carxofa, Endive, Dachshund, Polygonum, Inoceramid, Ghost Weed i altres males herbes malignes de Broadleaf.
- Control de males herbes perennes: el diclopyr és especialment eficaç contra les males herbes perennes de llegum i asteraceae.
Mètode d'ús
Període de sol·licitud:
Segons el cicle de creixement de diferents cultius i el creixement de les males herbes, trieu el període d’aplicació adequat. Per exemple, apliqueu el medicament quan les males herbes creixen vigorosament després que el blat de moro surti de la plàntula a l’alçada de la planta de 60cm; Apliqueu la medicina al blat d’hivern, al blat de primavera, a l’ordi, a la civada, etc. des del període de fulla 3- fins al moment abans de la borla.
Dosi:
La dosi s’ha de considerar segons l’espècie de cultiu, les espècies de males herbes, el creixement i les condicions ambientals. En general, la dosi és d’entre 10 i 25 grams per mu.
Mètode d'aplicació:
Normalment s’utilitza polvorització, manualment o mecànicament. Quan s’apliquen fàrmacs, cal parar atenció a la concentració de líquid, a la pressió de ruixat, a la boquilla a l’altura del sòl i a altres paràmetres per assegurar -se que l’efecte de l’aplicació de fàrmacs.
Precaucions
Precaucions
- Seguretat dels cultius de tossut: Després de l’aplicació de la medicina, cal plantar cultius de tossut després d’un cert interval de temps. En general, és més segur plantar blat, ordi, blat de moro, violació i altres cultius; Si es planteja soja, cacauets i altres cultius, cal un interval d’1 any; Si planta cotó, gira -sol, síndria i altres cultius, cal un interval de 18 mesos.
- Impacte ambiental: la taxa de degradació de Diclopyr al sòl es veu molt afectada pel medi ambient i s’ha de prestar atenció al seu impacte sobre el sòl i les aigües subterrànies. S’ha de tenir una cura especial quan s’utilitzi en sòls amb alta permeabilitat i capes d’aigua poc profunda.
3, 5- dicloropyridine, com a important derivat de piridina halogenada, manté una posició insubstituïble en els camps de la medicina, els pesticides i la ciència dels materials. El seu mode de substitució de dicloro únic dota la molècula amb efectes electrònics especials i reactivitat, cosa que la converteix en un intermedi altament valuós en la síntesi orgànica:
El químic escocès Thomas Anderson va aïllar la piridina primer de l'oli òssia.
William Colby va determinar l'estructura de l'anell hexagonal de la piridina mitjançant l'anàlisi estructural.
Emil Fischer va completar la primera síntesi total de piridina.
El químic alemany Adolf von Baeyer va informar per primera vegada de la síntesi de monocloropiridina.
El químic francès Charles Friedel va descobrir la reacció de cloració de la piridina catalitzada pel clorur d’alumini.
El químic britànic William Henry Perkin va estudiar sistemàticament les diferències en les propietats físiques de les cloropiridines en diferents posicions.
El químic alemany, Richard Wirstedt, va aïllar primer el subproducte 3, 5- dicloropiridina en la reacció de cloració de la piridina.
El químic suís Paul Calle va desenvolupar un mètode de cloració selectiva mitjançant el fòsfor pentaclorur per reaccionar a 200 graus C.
L’estructura molecular es va confirmar preliminarment mitjançant l’anàlisi elemental i la determinació del punt de fusió.
La cristal·lografia de raigs X va confirmar la seva configuració molecular simètrica.
La característica vibració d’estirament C-Cl (780 cm ⁻¹) es va detectar per primera vegada mitjançant espectroscòpia infraroja.
DuPont va desenvolupar un procés de cloració en fase de gas mitjançant el sistema CL ₂/FECL ∝.
Bayer AG va introduir una tecnologia fotocatalítica ultraviolada per millorar la selectivitat a la posició de 3,5 a Alemanya.
Els científics japonesos van descobrir que SBCL ₅ com a catalitzador podria disminuir la temperatura de reacció fins a 150 graus C.
Ruta de reacció de cloració de 3, 5- dihydroxypyridine.
Mètode de cloració selectiva de piridina-N-òxid.
Optimització addicional del procés de cloració per a 3- cloropiridina.
La reacció de cloració directa de Palladium va catalitzar de cap.
Aplicació de la tecnologia de catàlisi de transferència de fase.
La catàlisi selectiva de la forma del tamís molecular millora la selectivitat regional.
Desenvolupament del mètode de cloració electroquímica.
Co ₂ Supercrític com a medi de reacció.
Aplicació industrial de cloració fotocatalítica.
Etiquetes populars: 3, 5- Dichloropyridine CAS 2457-47-8, proveïdors, fabricants, fàbrica, a l'engròs, compra, preu, a granel, a la venda